Blog

Avui celebrem el dia de l’Alliberament LGBTI+ per reivindicar una societat millor, oberta, respectuosa amb les diferències. TOTS som diferents, encara que una bona part intenti fer desaparèixer els seus colors en la massa de la societat. Despertem i ensenyem la meravella de colors, d’aptituds, d’amor que tenim tots a dins i que necessitem expressar per a ser feliços.

L’exposició de fotos de Sevilla dedicada a l’Orgullo ha sigut insultada pel PP i l’ABC, i ha rebut pintades homòfobes… I així estem, amb partits polítics que fomenten l’odi i guanyen les eleccions, amb persones ignorants que es deixen vèncer per la por a allò que no coneixen… i amb persones fortes disposades a lluitar des de l’amor, la pau i la il.lusió per aconseguir una humanitat amb un altre nivell de consciència, vivint i compartint des del cor, des de l’amor, fomentant que tots siguem feliços/es/is (incloent el respecte pels altres animals i per la natura).

Hi ha una gran diferència entre normalitzar les persones i celebrar la diferència. En celebrar la diferència, tothom pot ser respectat i estimat, no només els que encaixen en la normalitat. La normalitat va evolucionant i crea noves normalitats, on una part dels discriminats entren dins, deixant sempre una part de la societat exclosa.

La llibertat d’un* és la llibertat de tot*s. Celebrem la diferència i siguem lliures! Celebrem els colors!

 

Hoy celebramos el día del Orgullo LGBTI+ para reivindicar una sociedad mejor, abierta, respetuosa con las diferencias. TODOS somos diferentes, aunque una buena parte intente hacer desaparecer sus colores en la masa de la sociedad. Despertemos y enseñemos la maravilla de colores, de aptitudes, de amor que tenemos todos dentro y que necesitamos expresar para ser felices.

La exposición de fotos de Sevilla dedicada al Orgullo ha sido insultada por el PP y el ABC, y ha recibido pintadas homófobas … Y así estamos, con partidos políticos que fomentan el odio y ganan las elecciones, con personas ignorantes que se dejan vencer por el miedo a lo que no conocen … y con personas fuertes dispuestas a luchar desde el amor, la paz y la ilusión para conseguir una humanidad con otro nivel de conciencia, viviendo y compartiendo desde el corazón, desde el amor, fomentando que todos seamos felices (incluyendo el respeto por los otros animales y por la naturaleza).

Hay una gran diferencia entre normalizar a las personas y celebrar la diferencia. Al celebrar la diferencia, todo el mundo puede ser respetado y querido, no sólo los que encajan en la normalidad. La normalidad va evolucionando y crea nuevas normalidades, donde una parte de los discriminados entran dentro, dejando siempre una parte de la sociedad excluida.

La libertad de un@ es la libertad de tod@s. Celebremos la diferencia y seamos libres! Celebremos los colores!

 

Today we celebrate Pride (LGBTI+) to ask for a better society, an open one that respects difference. We are all different, though many try to hide their colours in the midst of society. Let’s wake up and show the wonderful colours, skills and love that we all have inside and that need to be expressed in order to be happy.

The Seville photo exhibition dedicated to Pride has been insulted by the PP (political party) and ABC (newspaper) and has received homophobic graffitis… And here we are: Political parties that promote hatred and win the elections, ignorant people that let fear of difference overcome them… And strong people willing to fight with love, peace and enthusiasm to achieve a humanity with a different level of consciousness; loving each other for who they are and encouraging everyone to be happy (including the respect for other animals and nature).

There is a huge difference between normalizing people and celebrating difference. As we celebrate difference, everyone can be respected and loved, not just those who fit into the normal category. Normality evolves and creates new normalities where just some of the discriminated ones are accepted, leaving part of the society out again.

One’s freedom is everyone’s freedom. Let’s celebrate difference and be free! Let’s celebrate colours!

El passat mes de gener, vaig fer 3 conferències sobre Reiki a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sabadell; explicant el Reiki, com funciona a nivell físic, mental, emocional i de consciència; explicacions a nivell de biofísica, estudis científics sobre Reiki, etc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí teniu una sinopsi:

REIKI: CANALITZACIÓ D’ENERGIA

Reiki vol dir ‘energia universal’  en japonès. El Reiki és una teràpia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que consisteix en transferir energia utilitzant les mans com a vehicle. El Reiki treballa la persona com un tot: A nivell físic, emocional, mental i de consciència. Explico els xacres, els centres d’energia del cos, i les aplicacions del Reiki.

Vivim envoltats d’ones electromagnètiques, des dels raigs X a les microones, passant per la llum visible (els colors). Nosaltres també irradiem ones.  Com ens afecta l’energia, el biocamp, de les altres persones?

Parlo de l’energia segons la biofísica i del camp electromagnètic de cada un de nosaltres. Així com es medeix el biomagnetisme del cor a través d’un electrocardiograma, també s’ha medit la freqüència de l’energia que surt de les mans d’un terapeuta de Reiki. Cada part del cos ressona amb una freqüència d’ona diferent.

El Reiki ens ajuda en el nostre dia a dia. A través d’estudis científics, veurem com funciona i quins efectes pot tenir en nosaltres; així com valorar quin pes tenen les emocions i la nostra ment en la nostra salut.

Quina raó Nelson Mandela:

“People must learn to hate, and if they can learn to hate, they can be taught to Love, for Love comes more naturally to the human heart than its opposite”.

“La gent aprèn a odiar i, si poden aprendre a odiar, també se’ls pot ensenyar a estimar, perquè l’amor és més natural al cor humà que el seu contrari”.

“To be free is not merely to cast off one’s chains, but to live in a way that respects and enhances the freedom of others”.

“Ser lliure no és només alliberar-se de les pròpies cadenes, sinó viure d’una manera que respecti i millori la llibertat dels altres”.

Febrer 2014: Estic preparant-me i posant-ho tot a punt per a viatjar a Tailàndia i fer un voluntariat a l’Elephant Nature Park; un santuari on cuiden elefants que prèviament han estat maltractats i que, gràcies a aquesta fundació, tenen una segona oportunitat per a tenir una vida digna i sanar els records del passat. Gràcies a l’Elephant Nature Park per la seva feina plena d’amor.

L’1 de maig de fa molts segles (i mil·lenis) ja es celebrava la Festa dels arbres, honorant els arbres i la seva essència. Provinent de la cultura celta, de la festa Beltene (o Beltane), que celebra la vida, l’optimisme i la fertilitat. Beltene és el punt intermig entre l’equinox de primavera i el solstici d’estiu. Actualment es celebra la fertilitat en tots els sentits, totes les formes de creativitat.

Aquesta és una època de creixement, d’expansió, de creativitat sense límits; la primavera ens fa florir i ens recorda que l’estiu ja és a prop, l’època per a disfrutar de tot el que hem aconseguit, amb un mateix, però sobretot compartint amb els altres, donant i rebent.

L’hivern i la introspecció més profunda ja han passat, hem escoltat el nostre cos, la nostra ànima, els nostres somnis, i ara hem de fer créixer les llavors que hem plantat i fer sortir la força i l’energia que hem estat acumulant ben endins. Somriem i endavant, fluim!

He trobat interessant la informació que escric aquí:

“En moltes cultures, hi ha arbres que reben veneració i són motiu de culte i festa. En la tradició celta, es reverencia el roure i l’alzina; en la grega i la romana, el pi, l’olivera, el xiprer i el llorer; en la germànica, el til·ler, el faig i el freixe, i en l’eslava, el bedoll.

Segons el mite, l’arbre és còsmic i té un caràcter sagrat: és l”axis mundi’, l’eix del món, perquè les arrels s’enfonsen on reposen els avantpassats, el tronc s’eleva vers la divinitat i les branques cobricelen la terra.

De totes les festes d’arbre tradicionals destaca la de l’Arbre Maig o Arbre de Maig, que es planta al bell mig de la plaça amb el cimall guarnit de branques verdes i fruites. Se celebra el primer de maig i té origen en la festa celta de Beltene, que es va estendre arreu d’Europa. Segons el país, se l’anomena ‘maig’, ‘mai’, ‘maibaum’, ‘maj stanger’, ‘mayo’, ‘maio’, ‘maggio’… Fins i tot, a la costa atlàntica de Nicaragua, se celebra el ‘palo de mayo’ o ‘may pole’.

El cronista H. Cook la descrivia així el 1585: ‘Aquí, conforme a l’ús de la nostra pàtria (Holanda), celebraven la festa del primer dia del mes de maig alçant un pi molt alt guarnit de flors i taronges. Els catalans, més inclinats a festes, balls i alegria que cap altra gent d’Espanya, conserven, com nosaltres, aquest costum, plantant arreu elevats arbres pels pobles i viles de la província.’ ”

Extret de http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5ad2352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

La pau crida contenta per a què t’acostis, per a donar-te calma i serenitat de ment i d’esperit. La pau espera amb paciència a què arribem a prop seu i ens inunda amb energia tranquil·la i encisadora.

Pau interior i pau exterior es relacionen íntimament. Cal pau al món, però també a l’interior de les persones.

Per a aconseguir pau interior primer s’ha de posar la intenció de voler aconseguir-la. Després crear, respirar, meditar, estimar, contactar amb la natura -font de pau eterna-, riure, plorar, deixar anar, abraçar… fins a poder expressar qui som realment i sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos, pel que fem,  pel que diem, pel que som. Llavors esdevenim pau, part d’aquest procés enriquidor que es basa en extendre la pau arreu on anem, omplint racons i persones d’aquest sentiment encantador. Expandint aquesta pau de l’un a l’altre podem arribar a tots els espais de la mare Terra i envoltar-la de pau i de joia, aconseguint el que fa tant que desitgem: viure en pau, somriure en pau, compartir la pau des del fons del nostre ésser, expressant la nostra essència de pau, sense rencors, sense plors, sense ràbia, sense patiment;  amb amor, somriures, felicitat, altruïsme, respecte, alegria, llibertat, tranquil·litat, generositat, plenitut… en PAU.

La dieta té una gran relació amb les emocions: el que mengem, como ho mengem, perquè ho mengem. La Montse Bradford parla d’aquest tema àmpliament en els seus llibres.

En El libro de las proteínas vegetales explica que tot es energia que vibra i flueix, nosaltres, els aliments, l’univers.

En ell parla de l’energia d’expansió i l’energia de contracció de l’univers, i d’aprendre a reconèixer-les en nosaltres mateixes, en els aliments i en tot, de manera que puguem equilibrar-nos a nosaltres mateixos a través de l’observació i l’autoconsciència.

Explica que les proteïnes d’origen vegetal ens proporcionen un efecte estàtic i sense “apego” emocional (és fa difícil trobar una paraula adequada per “apego”). En el dinar, per exemple, se solen combinar carn, alcohol, cafè i sucre, proporcionant una energia rapida que sol decaure a mitja tarda, necessitant la ingestió de més sucre i/o estimulants.

Això crea un cicle sense fi de necessitat d’energia ràpida, ingestió d’aquesta, baixada d’energia a les poques hores i la necessitat d’ingerir més aliments que proporcionen energia ràpida, amb un desequilibri d’emocions afegit que demana encara més sucre i estimulants.

És millor apostar per nutrir-nos amb energies més estables, que ens aporten harmonia interior: cereals integrals, proteïnes vegetals, verdures, algues i fruites, llavors i fruits secs, i adobs naturals.

El més important és conèixer aquestes energies per entendre més fàcilment el que el nostre cos vol comunicar-nos.

Si vols més informació, aquesta és la seva pàgina web: http://www.montsebradford.es/mbb/

“The future belongs to those who believe in the beauty of their dreams.” Creiem en els nostres somnis i fem-los realitat, disfrutem de la nostra màgia i somriem! 🙂