Zoofarmacognosi

La Zoofarmacognosi es basa en la capacitat dels animals per autoseleccionar les plantes que necessiten per tal de millorar la seva condició física i emocional. Es presenten a l’animal els olis essencials, olis macerats, herbes seques i minerals que es creuen convenients per a ell, i aquest selecciona els que realment necessita.

Els animals que viuen en llibertat s’automediquen per a combatre diferents malalties o ferides, utilitzen plantes, algues, argiles i altres remeis naturals. També les utilitzen per complementar la seva dieta. Els animals que comparteixen la vida amb nosaltres no tenen accés a aquests recursos i és important oferir-los aquesta possibilitat per a permetre que tinguin un cert control sobre la seva salut. Tot i que els gossos hagin estat domesticats, conserven molts dels seus instints naturals, i aquest n’és un d’ells. Es podria discutir si els gats han estat domesticats (o ens han domesticat a nosaltres!) o simplement s’han adaptat a la vida amb nosaltres (així com els gossos s’han utilitzat al llarg de la història per a diferents rols – ramaderia, caça, etc – els gats no han estat redirigits cap a cap funció especial, ja que el control de rates ja és un rol innat per a ells.

La paraula Zoofarmacognosi la va encunyar el Dr. Eloy Rodriguez, bioquímic a la Universitat de Cornell. La paraula vé del grec ‘zoo’ (zoion – animal), ‘farmaco’ (pharmakon – medicament) i ‘gnosi’ (coneixement).

La Zoofarmacognosi s’utilitza tant per a problemes físics (com a complement al tractament veterinari) com per a problemes de comportament. És molt útil en casos de malalties cròniques.

L’animal pot triar inhalar els olis (directament o utilitzant l’òrgan vomeronasal), és el més freqüent, ingerir-los o aplicació tòpica.

Un animal que està nerviós i no accepta els olis d’entrada, se sol relaxar a l’oferir-li diferents herbes seques, que el fan sentir com a la natura.

Caroline Ingraham és la fundadora de la zoofarmacognosi aplicada: Ingraham Academy of Zoopharmacognosy
Michael Huffman es el científic més reconegut en el camp de la Zoofarmacognosi.