Blog

Conferència de Reiki: Canalització d’energia

El passat mes de gener, vaig fer 3 conferències sobre Reiki a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sabadell; explicant el Reiki, com funciona a nivell físic, mental, emocional i de consciència; explicacions a nivell de biofísica, estudis científics sobre Reiki, etc.

Conferència Aula SBD 1

 

 

Conferència Aula SBD 2Conferència Aula SBD 3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Conferència Aula SBD 4

 

 

 

 

 

Aquí teniu una sinopsi:

REIKI: CANALITZACIÓ D’ENERGIA

Reiki vol dir ‘energia universal’  en japonès. El Reiki és una teràpia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que consisteix en transferir energia utilitzant les mans com a vehicle. El Reiki treballa la persona com un tot: A nivell físic, emocional, mental i de consciència. Explico els xacres, els centres d’energia del cos, i les aplicacions del Reiki.

Vivim envoltats d’ones electromagnètiques, des dels raigs X a les microones, passant per la llum visible (els colors). Nosaltres també irradiem ones.  Com ens afecta l’energia, el biocamp, de les altres persones?

Parlo de l’energia segons la biofísica i del camp electromagnètic de cada un de nosaltres. Així com es medeix el biomagnetisme del cor a través d’un electrocardiograma, també s’ha medit la freqüència de l’energia que surt de les mans d’un terapeuta de Reiki. Cada part del cos ressona amb una freqüència d’ona diferent.

El Reiki ens ajuda en el nostre dia a dia. A través d’estudis científics, veurem com funciona i quins efectes pot tenir en nosaltres; així com valorar quin pes tenen les emocions i la nostra ment en la nostra salut.

Nelson Mandela

Quina raó Nelson Mandela:

«People must learn to hate, and if they can learn to hate, they can be taught to Love, for Love comes more naturally to the human heart than its opposite».

«La gent aprèn a odiar i, si poden aprendre a odiar, també se’ls pot ensenyar a estimar, perquè l’amor és més natural al cor humà que el seu contrari».

«To be free is not merely to cast off one’s chains, but to live in a way that respects and enhances the freedom of others».

«Ser lliure no és només alliberar-se de les pròpies cadenes, sinó viure d’una manera que respecti i millori la llibertat dels altres».

La festa dels arbres

L’1 de maig de fa molts segles (i mil·lenis) ja es celebrava la Festa dels arbres, honorant els arbres i la seva essència. Provinent de la cultura celta, de la festa Beltene (o Beltane), que celebra la vida, l’optimisme i la fertilitat. Beltene és el punt intermig entre l’equinox de primavera i el solstici d’estiu. Actualment es celebra la fertilitat en tots els sentits, totes les formes de creativitat.

Aquesta és una època de creixement, d’expansió, de creativitat sense límits; la primavera ens fa florir i ens recorda que l’estiu ja és a prop, l’època per a disfrutar de tot el que hem aconseguit, amb un mateix, però sobretot compartint amb els altres, donant i rebent.

L’hivern i la introspecció més profunda ja han passat, hem escoltat el nostre cos, la nostra ànima, els nostres somnis, i ara hem de fer créixer les llavors que hem plantat i fer sortir la força i l’energia que hem estat acumulant ben endins. Somriem i endavant, fluim!

He trobat interessant la informació que escric aquí:

«En moltes cultures, hi ha arbres que reben veneració i són motiu de culte i festa. En la tradició celta, es reverencia el roure i l’alzina; en la grega i la romana, el pi, l’olivera, el xiprer i el llorer; en la germànica, el til·ler, el faig i el freixe, i en l’eslava, el bedoll.

Segons el mite, l’arbre és còsmic i té un caràcter sagrat: és l»axis mundi’, l’eix del món, perquè les arrels s’enfonsen on reposen els avantpassats, el tronc s’eleva vers la divinitat i les branques cobricelen la terra.

De totes les festes d’arbre tradicionals destaca la de l’Arbre Maig o Arbre de Maig, que es planta al bell mig de la plaça amb el cimall guarnit de branques verdes i fruites. Se celebra el primer de maig i té origen en la festa celta de Beltene, que es va estendre arreu d’Europa. Segons el país, se l’anomena ‘maig’, ‘mai’, ‘maibaum’, ‘maj stanger’, ‘mayo’, ‘maio’, ‘maggio’… Fins i tot, a la costa atlàntica de Nicaragua, se celebra el ‘palo de mayo’ o ‘may pole’.

El cronista H. Cook la descrivia així el 1585: ‘Aquí, conforme a l’ús de la nostra pàtria (Holanda), celebraven la festa del primer dia del mes de maig alçant un pi molt alt guarnit de flors i taronges. Els catalans, més inclinats a festes, balls i alegria que cap altra gent d’Espanya, conserven, com nosaltres, aquest costum, plantant arreu elevats arbres pels pobles i viles de la província.’ »

Extret de http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5ad2352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Cercant la pau

La pau crida contenta per a què t’acostis, per a donar-te calma i serenitat de ment i d’esperit. La pau espera amb paciència a què arribem a prop seu i ens inunda amb energia tranquil·la i encisadora.

Pau interior i pau exterior es relacionen íntimament. Cal pau al món, però també a l’interior de les persones.

Per a aconseguir pau interior primer s’ha de posar la intenció de voler aconseguir-la. Després crear, respirar, meditar, estimar, contactar amb la natura -font de pau eterna-, riure, plorar, deixar anar, abraçar… fins a poder expressar qui som realment i sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos, pel que fem,  pel que diem, pel que som. Llavors esdevenim pau, part d’aquest procés enriquidor que es basa en extendre la pau arreu on anem, omplint racons i persones d’aquest sentiment encantador. Expandint aquesta pau de l’un a l’altre podem arribar a tots els espais de la mare Terra i envoltar-la de pau i de joia, aconseguint el que fa tant que desitgem: viure en pau, somriure en pau, compartir la pau des del fons del nostre ésser, expressant la nostra essència de pau, sense rencors, sense plors, sense ràbia, sense patiment;  amb amor, somriures, felicitat, altruïsme, respecte, alegria, llibertat, tranquil·litat, generositat, plenitut… en PAU.

El que mengem

La dieta té una gran relació amb les emocions: el que mengem, como ho mengem, perquè ho mengem. La Montse Bradford parla d’aquest tema àmpliament en els seus llibres.

En El libro de las proteínas vegetales explica que tot es energia que vibra i flueix, nosaltres, els aliments, l’univers.

En ell parla de l’energia d’expansió i l’energia de contracció de l’univers, i d’aprendre a reconèixer-les en nosaltres mateixes, en els aliments i en tot, de manera que puguem equilibrar-nos a nosaltres mateixos a través de l’observació i l’autoconsciència.

Explica que les proteïnes d’origen vegetal ens proporcionen un efecte estàtic i sense “apego” emocional (és fa difícil trobar una paraula adequada per “apego”). En el dinar, per exemple, se solen combinar carn, alcohol, cafè i sucre, proporcionant una energia rapida que sol decaure a mitja tarda, necessitant la ingestió de més sucre i/o estimulants.

Això crea un cicle sense fi de necessitat d’energia ràpida, ingestió d’aquesta, baixada d’energia a les poques hores i la necessitat d’ingerir més aliments que proporcionen energia ràpida, amb un desequilibri d’emocions afegit que demana encara més sucre i estimulants.

És millor apostar per nutrir-nos amb energies més estables, que ens aporten harmonia interior: cereals integrals, proteïnes vegetals, verdures, algues i fruites, llavors i fruits secs, i adobs naturals.

El més important és conèixer aquestes energies per entendre més fàcilment el que el nostre cos vol comunicar-nos.

Si vols més informació, aquesta és la seva pàgina web: http://www.montsebradford.es/mbb/

Entrevista El Punt Avui

Aquí teniu l’entrevista que em van fer per a la contraportada d’El Punt Avui del 23 d’octubre de 2011:

Neus Miquel Etòloga

“Una manta blava pot relaxar un gos excitat”

23/10/11 02:00 – Barcelona – Emili Bella

Juanma Ramos

Els veterinaris recepten massa pastilles?

En comportament es recepten ansiolítics en cas d’agressivitat o ansietat per separació, qüestions difícils de tractar. No em sembla gaire bé, respecto que ho facin, però vaig voler buscar alternatives. Vaig canviar els ansiolítics per teràpies naturals.

Els ansiolítics són perjudicials?

Triguen uns dies a funcionar, els has d’anar deixant a poc a poc. Alguns són addictius i tenen efectes secundaris. Els animals poden tenir problemes al ronyó, per exemple. Perquè en prenguin tres mesos no haurien de tenir problemes, però poden aparèixer.

Quines alternatives utilitza?

Vaig començar amb flors de Bach, extractes de 38 flors diferents per a temes emocionals, no físics. Vaig trobar que era un substitut molt bo. Després vaig començar amb el reiki també per a animals, per relaxar. Per problemes físics, mai és substitut del veterinari. N’hi ha que són escèptics i altres que els interessa i hi creuen.

És una qüestió de fe o aquestes teràpies tenen base científica?

Depèn de la teràpia. Jo treballo amb teràpies vibracionals. Està estudiat científicament que les cèl·lules i les molècules es comuniquen a través de llum, freqüències i biofotons. Els cristalls tenen vibracions. S’usen en mòbils o estufes, per a mil coses. Els animals, com a éssers vius, tenen una certa vibració i faig servir cristalls per equilibrar-los els txakres.

També practica teràpia amb colors. Com funciona?

Cada color té una longitud d’ona, que és la freqüència. S’envia a les cèl·lules llum d’un color determinat. A un animal que està molt excitat o irritat, el color blau el pot calmar. Moltes teràpies amb colors es fan enfocant una llum, però en animals també es pot fer de manera molt fàcil embolicant el gos amb una manta blava, per relaxar. Faig servir molta roba i coses de l’ambient. El rosa fa que se sentin nodrits i protegits.

Què és la zoofarmacognosi?

La zoofarmacognosi té més base científica. Nosaltres ho hem perdut bastant, però els animals, a la naturalesa, s’automediquen instintivament menjant plantes. Els de companyia no hi tenen accés. Quan tenen un problema els canvia l’olfacte o el gust i quan els ensenyo olis essencials amb elements de la planta, si els interessa és perquè ho necessiten. La dosi és triada pel mateix animal. Deixen d’olorar-ho quan ja no els cal.

Els propietaris també necessiten tractament?

No podem culpabilitzar els propietaris, però els animals són com nens petits: quan hi ha moltes emocions a l’ambient les noten i els afecten. Per això, si els amos hi estan d’acord i ho volen, jo tracto l’animal i el propietari. És la manera més efectiva perquè vagi més ràpid. Cal que el propietari s’hi impliqui.

És etòloga especialista en teràpies naturals. Practica la zoofarma-
cognosi, la cristal·loteràpia, la teràpia amb colors, el TTouch, el reiki i les flors de Bach per a gossos, gats, cavalls, conills i altres animals que presentin problemes sobretot de comportament.

Entrevista El Punt Avui (pdf)