Zoofarmacognosi

La Zoofarmacognosi es basa en la capacitat dels animals per autoseleccionar les plantes que necessiten per tal de millorar la seva condició física i emocional. Es presenten a l’animal els olis essencials, olis macerats, herbes seques i minerals que es creuen convenients per a ell, i aquest selecciona els que realment necessita.

Els animals en estat salvatge s’automediquen per a combatre diferents malalties o ferides, utilitzen plantes, algues, argiles i altres remeis naturals. Els animals que comparteixen la vida amb nosaltres no tenen accés a aquests recursos i és important oferir-los aquesta possibilitat per a permetre que tinguin un cert control sobre la seva salut. Tot i que els gossos hagin estat domesticats, conserven molts dels seus instints naturals, i aquest n’és un d’ells. Es podria discutir si els gats han estat domesticats (o ens han domesticat a nosaltres!) o simplement s’han adaptat a la vida amb nosaltres (així com els gossos s’han utilitzat al llarg de la història per a diferents rols – ramaderia, caça, etc – els gats no han estat redirigits cap a cap funció especial, ja que el control de rates ja és un rol innat per a ells.

La paraula Zoofarmacognosi la va encunyar el Dr. Eloy Rodriguez, bioquímic a la Universitat de Cornell. La paraula vé del grec ‘zoo’ (animal), ‘farmaco’ (droga o medicina) i ‘gnosi’ (coneixement).

La Zoofarmacognosi s’utilitza tant per a problemes físics (com a complement al tractament veterinari) com per a problemes de comportament. És molt útil en casos de malalties cròniques.

L’animal pot triar inhalar els olis (directament o utilitzant l’òrgan vomeronasal), és el més freqüent, ingerir-los o aplicació tòpica.

Un animal que està nerviós i no accepta els olis d’entrada, se sol relaxar a l’oferir-li diferents herbes seques, que el fan sentir com a la natura.

En aquesta seqüència de fotos, el gat s’interessa pel catnip (herba de gat), s’hi rebolca i després torna al seu espai per a olorar olis

Aquest és un gat d’una protectora de Cambridge que era agressiu quan intentaven raspallar-lo. Després d’una sessió, acceptava diferents tipus de raspall durant un interval de temps curt. Amb l’ajuda dels olis que vam deixar, al cap de pocs dies es deixava raspallar tranquil·lament. Els olis essencials no solen aplicar-se tòpicament als gats, només alguns olis en situacions específiques.

En cap cas s’ha d’aplicar un oli a la pell/pèl d’un animal sense haver estat seleccionat prèviament per aquest (l’animal mostra si aquell oli pot ser aplicat o només el vol olorar).

Si voleu més informació sobre Zoofarmacognosi, visiteu aquests enllaços:

Ingraham Academy of Zoopharmacognosy

Michael Huffman es el científic més reconegut en el camp de la Zoofarmacognosi. Dos dels seus articles:

Self-medicate behavior in the african great apes: An evolutionary perspective into the origins of human traditional medicine

The medicinal use of plants by chimpanzees in the wild

Altres:

Zoopharmacognosy: Nature’s Pharmacy used by animals

Nature’s Pharmacy: Ancient Knowledge, Modern Medicine

Tornar a teràpies per a animals