La festa dels arbres

L’1 de maig de fa molts segles (i mil·lenis) ja es celebrava la Festa dels arbres, honorant els arbres i la seva essència. Provinent de la cultura celta, de la festa Beltene (o Beltane), que celebra la vida, l’optimisme i la fertilitat. Beltene és el punt intermig entre l’equinox de primavera i el solstici d’estiu. Actualment es celebra la fertilitat en tots els sentits, totes les formes de creativitat.

Aquesta és una època de creixement, d’expansió, de creativitat sense límits; la primavera ens fa florir i ens recorda que l’estiu ja és a prop, l’època per a disfrutar de tot el que hem aconseguit, amb un mateix, però sobretot compartint amb els altres, donant i rebent.

L’hivern i la introspecció més profunda ja han passat, hem escoltat el nostre cos, la nostra ànima, els nostres somnis, i ara hem de fer créixer les llavors que hem plantat i fer sortir la força i l’energia que hem estat acumulant ben endins. Somriem i endavant, fluim!

He trobat interessant la informació que escric aquí:

“En moltes cultures, hi ha arbres que reben veneració i són motiu de culte i festa. En la tradició celta, es reverencia el roure i l’alzina; en la grega i la romana, el pi, l’olivera, el xiprer i el llorer; en la germànica, el til·ler, el faig i el freixe, i en l’eslava, el bedoll.

Segons el mite, l’arbre és còsmic i té un caràcter sagrat: és l”axis mundi’, l’eix del món, perquè les arrels s’enfonsen on reposen els avantpassats, el tronc s’eleva vers la divinitat i les branques cobricelen la terra.

De totes les festes d’arbre tradicionals destaca la de l’Arbre Maig o Arbre de Maig, que es planta al bell mig de la plaça amb el cimall guarnit de branques verdes i fruites. Se celebra el primer de maig i té origen en la festa celta de Beltene, que es va estendre arreu d’Europa. Segons el país, se l’anomena ‘maig’, ‘mai’, ‘maibaum’, ‘maj stanger’, ‘mayo’, ‘maio’, ‘maggio’… Fins i tot, a la costa atlàntica de Nicaragua, se celebra el ‘palo de mayo’ o ‘may pole’.

El cronista H. Cook la descrivia així el 1585: ‘Aquí, conforme a l’ús de la nostra pàtria (Holanda), celebraven la festa del primer dia del mes de maig alçant un pi molt alt guarnit de flors i taronges. Els catalans, més inclinats a festes, balls i alegria que cap altra gent d’Espanya, conserven, com nosaltres, aquest costum, plantant arreu elevats arbres pels pobles i viles de la província.’ ”

Extret de http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5ad2352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s